Per fi el conte de les 7 nanes!

Hi havia una vegada en un bosc molt i molt llunyà, un grup de set nanes que vivien en diferents bolets. Totes elles eren molt diferents: una era alegre, l’altre xerraire…i per tant quan es reunien per jugar s’ho passaven molt bé i els hi deparaven moltes aventures.
Un dia mentre jugaven corrent pel bosc van tenir una gran sorpresa: a darrere d’un munt d’arbres, van trobar-se una casa bolet molt però que molt gran. Elles es van quedar estranyades i molt sorpreses ja que mai l’havien vist. En un primer moment, van quedar espantades i la majoria d’elles volia marxar corrents, però la més valenta de totes va decidir que havien d’entrar a la casa. A les demés no els hi va fer massa gràcia, però finalment van entrar.
Just al entrar, van quedar enamorades del lloc. Era una casa amb diferents habitacions i era molt maca, tot brillava i enlluernava. Totes set van quedar enamorades del lloc i es van repartir en les diferents habitacions de la casa. Cada habitació de la casa era d’un color diferent, així que es van repartir segons el seu color preferit. Però no sabien que al fer-ho, tot canviaria en les seves vides.
En l’habitació de color vermell hi havia una poma a sobre de la taula que va venir molt de gust a la nana que hi havia entrat. Ella s’hi va acostar i va fer-li una gran mossegada. Tenia un gust estrany, massa bona comparada amb totes les altres pomes que havia provat..per tant, no només hi va fer una mossegada...Una, dues, tres..i..la nana va caure a terra!Aquella poma estava enverinada!
Però mentre passava això a l’habitació vermella, a la nana que hi havia en l’habitació groga li va passar una altre cosa bastant estranya. El seu nas va començar a créixer i créixer.. més i més i més...totes les mentides que havia dit li estaven passant factura. Se l’hi havia quedat un nas llarg, llarg, llarg..tan llarg que no es podia moure ja que topava amb totes les parets de l’habitació.
I a l’habitació del costat, a la blava, una altre nana havia perdut la seva sabata..Tot just posar el peu a l’habitació, com per art de màgia, li havia desaparegut. Anava a la pota coixa buscant la seva sabata per tots els racons: armaris, calaixos..però res, havia desaparegut per complet.. On s’havia ficat?
Què estrany! Per què els hi passava tot això? Estaven espantades, molt i molt espantades..Era divertit que les seves mares els hi expliquessin contes però no que els hi passessin a elles aquestes aventures..A més a més, no podien escapar ja que les portes de les habitacions s’havien quedat encallades.
Però no només a elles tres els hi passaven coses..A dues de les seves companyes a les quals els hi havia agradat molt l’habitació de color rosa, la casa també els hi va fer una mala passada. Quan s’apropaven a l’habitació, estaven contentes, interessades en aquell nou lloc, però va ser millor quan van veure que l’habitació, es cobria per xocolata i per dolços. Ràpidament van anar a menjar tots els dolços i el xocolata que tan i tan els agradava..però de repent, van quedar atrapades per una reixa que va sortir de repent del sostre. I intentaven sortir, però no podien..
I així estava la situació: una nana buscant la seva sabata, una altre adormida per el verí de la poma, una altre buscant la seva sabata i les altres dues sense poder escapar d’aquella reixa i envoltades de dolços que els cridaven l’atenció...Què podien fer? Com podien acabar amb allò? S’havien ficat a dins de LA CASA MÀGICA DELS CONTES, com podien sortir-ne?
Les nanes acostumaven a anar totes juntes a tot arreu, però aquesta vegada, dues de les set nanes s’havien quedat a fora i es que la por les havia fet quedar enrere i per tant, no havien entrat a la casa.
Al veure que no sortien les demés, una de les nanes es va preocupar i volia entrar a veure que els hi passava a les seves companyes, però l’altre nana va tranquil•litzar-la i va proposar-li de cantar la seva cançó, la que cantaven sempre que anaven pel bosc les set nanes..:
"tralari, tralarà..."
Van començar a cantar, primer fluix ja que una d’elles no tenia ganes de cantar-la i estava preucupada per les seves companyes, però més tard van anar pujant el tó, de tal manera que les seves companyes les van sentir des de dins de la casa. En sentir-les, les cinc nanes es van sorprendre, però van decidir cantar la cançó amb elles..
I va ser cantant juntes quan una es va despertar, l’altre va trobar la seva sabata, a l’altre se li va encongir el nas i les altres dues van quedar lliures de la reixa que els impedia sortir...De repent les portes de les habitacions van quedar desbloquejades i les 5 nanes van sortir corrents..
Sabien que mai més anirien a la casa màgica del bosc, però també sabien que les set nanes juntes formaven un equip que ningú, ni tan sols els contes màgics, podria vencer.
I vet aquí un gos, vet aqui un gat, aquest conte, s’ha acabat.


esperem que os hagi agradat.
Atentament: les 7 nanes