Per fi el conte de les 7 nanes!

Hi havia una vegada en un bosc molt i molt llunyà, un grup de set nanes que vivien en diferents bolets. Totes elles eren molt diferents: una era alegre, l’altre xerraire…i per tant quan es reunien per jugar s’ho passaven molt bé i els hi deparaven moltes aventures.
Un dia mentre jugaven corrent pel bosc van tenir una gran sorpresa: a darrere d’un munt d’arbres, van trobar-se una casa bolet molt però que molt gran. Elles es van quedar estranyades i molt sorpreses ja que mai l’havien vist. En un primer moment, van quedar espantades i la majoria d’elles volia marxar corrents, però la més valenta de totes va decidir que havien d’entrar a la casa. A les demés no els hi va fer massa gràcia, però finalment van entrar.
Just al entrar, van quedar enamorades del lloc. Era una casa amb diferents habitacions i era molt maca, tot brillava i enlluernava. Totes set van quedar enamorades del lloc i es van repartir en les diferents habitacions de la casa. Cada habitació de la casa era d’un color diferent, així que es van repartir segons el seu color preferit. Però no sabien que al fer-ho, tot canviaria en les seves vides.
En l’habitació de color vermell hi havia una poma a sobre de la taula que va venir molt de gust a la nana que hi havia entrat. Ella s’hi va acostar i va fer-li una gran mossegada. Tenia un gust estrany, massa bona comparada amb totes les altres pomes que havia provat..per tant, no només hi va fer una mossegada...Una, dues, tres..i..la nana va caure a terra!Aquella poma estava enverinada!
Però mentre passava això a l’habitació vermella, a la nana que hi havia en l’habitació groga li va passar una altre cosa bastant estranya. El seu nas va començar a créixer i créixer.. més i més i més...totes les mentides que havia dit li estaven passant factura. Se l’hi havia quedat un nas llarg, llarg, llarg..tan llarg que no es podia moure ja que topava amb totes les parets de l’habitació.
I a l’habitació del costat, a la blava, una altre nana havia perdut la seva sabata..Tot just posar el peu a l’habitació, com per art de màgia, li havia desaparegut. Anava a la pota coixa buscant la seva sabata per tots els racons: armaris, calaixos..però res, havia desaparegut per complet.. On s’havia ficat?
Què estrany! Per què els hi passava tot això? Estaven espantades, molt i molt espantades..Era divertit que les seves mares els hi expliquessin contes però no que els hi passessin a elles aquestes aventures..A més a més, no podien escapar ja que les portes de les habitacions s’havien quedat encallades.
Però no només a elles tres els hi passaven coses..A dues de les seves companyes a les quals els hi havia agradat molt l’habitació de color rosa, la casa també els hi va fer una mala passada. Quan s’apropaven a l’habitació, estaven contentes, interessades en aquell nou lloc, però va ser millor quan van veure que l’habitació, es cobria per xocolata i per dolços. Ràpidament van anar a menjar tots els dolços i el xocolata que tan i tan els agradava..però de repent, van quedar atrapades per una reixa que va sortir de repent del sostre. I intentaven sortir, però no podien..
I així estava la situació: una nana buscant la seva sabata, una altre adormida per el verí de la poma, una altre buscant la seva sabata i les altres dues sense poder escapar d’aquella reixa i envoltades de dolços que els cridaven l’atenció...Què podien fer? Com podien acabar amb allò? S’havien ficat a dins de LA CASA MÀGICA DELS CONTES, com podien sortir-ne?
Les nanes acostumaven a anar totes juntes a tot arreu, però aquesta vegada, dues de les set nanes s’havien quedat a fora i es que la por les havia fet quedar enrere i per tant, no havien entrat a la casa.
Al veure que no sortien les demés, una de les nanes es va preocupar i volia entrar a veure que els hi passava a les seves companyes, però l’altre nana va tranquil•litzar-la i va proposar-li de cantar la seva cançó, la que cantaven sempre que anaven pel bosc les set nanes..:
"tralari, tralarà..."
Van començar a cantar, primer fluix ja que una d’elles no tenia ganes de cantar-la i estava preucupada per les seves companyes, però més tard van anar pujant el tó, de tal manera que les seves companyes les van sentir des de dins de la casa. En sentir-les, les cinc nanes es van sorprendre, però van decidir cantar la cançó amb elles..
I va ser cantant juntes quan una es va despertar, l’altre va trobar la seva sabata, a l’altre se li va encongir el nas i les altres dues van quedar lliures de la reixa que els impedia sortir...De repent les portes de les habitacions van quedar desbloquejades i les 5 nanes van sortir corrents..
Sabien que mai més anirien a la casa màgica del bosc, però també sabien que les set nanes juntes formaven un equip que ningú, ni tan sols els contes màgics, podria vencer.
I vet aquí un gos, vet aqui un gat, aquest conte, s’ha acabat.


esperem que os hagi agradat.
Atentament: les 7 nanes

Les 7 nanes

Per fi podem veure les 7 nanes del racó del contacontes!

Ens hem cunegut a la universitat aquest primer any, on està feta aquesta fotografía que per cert ha costat fer-la, però per fi hi som totes.
En aquest blog hem volgut cercar blogs d'interès sobre contes o lectures infantils i també dònar la nostra opinió.

Proximament podreu trobar en aquest blog un conte mai explicat, un conte ple de contes, un conte inventat per les 7 nanes on hem fet un recull d'altres contes amb nosaltres les nanes com a protagonistes, esperem que us agradi!

Presentem per fi a les protagonistes del blog.
(d'esquerra a dreta):

Laura, Miriam, Irene, Cristina, Raquel, Miriam i Anna

Amb tota la magia dels contes..... les 7 nanes =)

La granota assedegada

A continuació us deixem un conte preciós anomenat La granota assedegada, un conte extret de la pàgina http://www.youtube.com/ que pertany a un programa del canal català K3 anomenat Una mà de contes.
Espero que us agradi tant o més que a nosaltres que és molt difícil.

En breus...

En breus...

conte màgic de les 7 nanes.

Contes Disney

CONTES DISNEY

Hem trobat una pàgina, on si cliqueu a continuació trobareu un gran ventall d'opcions relacionades amb el món dels contes infantils:

Están dividits en els grups següents:

• Cuentos Clásicos


• Princesas Disney


• Fábulas


• Audiocuentos


• Hans Cristian Andersen


• Cuenta Cuentos (Videos)


• Videocuentos


• Libros on line


• El Cuentacuentos (Videos)


• Cuentos Cortos (Envia tu cuento)


• Páginas de cuentos


• Cuentos Interactivos
  
  

Ens hem ficat en l'opció de Princesas Disney, dins l'apartat de la princesa Bella.

A continuació us possem els últims 2 paràgrafs del conte, ja que són els que més ens han agradat.

"Los días transcurrían deprisa y el padre finalmente se levantó de la cama curado. Bella era feliz y se olvidó por completo de que los siete días habían pasado desde su promesa. Una noche se despertó sobresaltada por un sueño terrible. Había visto a la Bestia muriéndose, respirando con estertores en su agonía, y llamándola: "¡Vuelve! ¡Vuelve conmigo!" Fuese por mantener la promesa que había hecho, fuese por un extraño e inexplicable afecto que sentía por el monstruo, el caso es que decidió marchar inmediatamente. "¡Corre, corre caballito!" decía mientras fustigaba al corcel por miedo de no llegar a tiempo..Al llegar al castillo subió la escalera y llamó. Nadie respondió; todas las habitaciones estaban vacías. Bajó al jardín con el corazón encogido por un extraño presentimiento. La Bestia estaba allí, reclinada en un árbol, con los ojos cerrados, como muerta. Bella se abalanzó sobre el monstruo abrazándolo: "No te mueras! No te mueras! Me casaré contigo!"

"Tras esas palabras, aconteció un prodigio: el horrible hocico de la Bestia se convirtió en la figura de un hermoso joven. "¡Cuánto he esperado este momento! Una bruja maléfica me transformó en un monstruo y sólo el amor de una joven que aceptara casarse conmigo, tal cual era, podía devolverme mi apariencia normal. Se celebró la boda, y el joven príncipe quiso que, para conmemorar aquel día, se cultivasen en su honor sólo rosas en el jardín. He aquí porqué todavía hoy aquel castillo se llama "El Castillo de la Rosa".

Gran ventall de contes

http://www.totcontes.com/view.php?p=C

En aquesta pàgina web podem trobar un gran ventall de contes tan clàssics com contes en vers. Crec que es tracta d'una pàgina web interessant perquè et mostren alguns contes en versos com si es tractessin de poemes.

La Diversitat de Contes

Aqui podem mostrar un de tants blogs adreçats a infants on es pot veure un blog de contes infantils i dins d’aquest moltes pàgines web de relació de contes tant populars com redactats per alguna persona.
És un blog que està molt bé ja que té i dóna molts recursos a les persones docents que podem educar en algun moment amb els contes als infants.
Doncs aquí teniu! Podeu entrar i indagar una mica per l'espai de les lletres.
Gaudiu que el viatge es curt.



http://es.wordpress.com/tag/cuentos-infantiles/

Conte de Hansel i Gretel

A continuació,
us penjem el conte de Hansel i Gretel.

Esperem que us agradi tan com a nosaltres :)

Allá a lo lejos, en una choza próxima al bosque vivía un leñador con su esposa y sus dos hijos: Hansel y Gretel.

El hombre era muy pobre. Tanto, que aún en las épocas en que ganaba más dinero apenas si alcanzaba para comer. Pero un buen día no les quedó ni una moneda para comprar comida ni un poquito de harina para hacer pan. "Nuestros hijos morirán de hambre", se lamentó el pobre esa noche. "Solo hay un remedio -dijo la mamá llorando-. Tenemos que dejarlos en el bosque, cerca del palacio del rey. Alguna persona de la corte los recogerá y cuidará". Hansel y Gretel, que no se habían podido dormir de hambre, oyeron la conversación. Gretel se echó a llorar, pero Hansel la consoló así: "No temas. Tengo un plan para encontrar el camino de regreso. Prefiero pasar hambre aquí a vivir con lujos entre desconocidos".

Al día siguiente la mamá los despertó temprano. "Tenemos que ir al bosque a buscar frutas y huevos -les dijo-; de lo contrario, no tendremos que comer". Hansel, que había encontrado un trozo de pan duro en un rincón, se quedó un poco atrás para ir sembrando trocitos por el camino.
Cuando llegaron a un claro próximo al palacio, la mamá les pidió a los niños que descansaran mientras ella y su esposo buscaban algo para comer. Los muchachitos no tardaron en quedarse dormidos, pues habían madrugado y caminado mucho, y aprovechando eso, sus padres los dejaron. Los pobres niños estaban tan cansados y débiles que durmieron sin parar hasta el día siguiente, mientras los ángeles de la guarda velaban su sueño. Al despertar, lo primero que hizo Hansel fue buscar los trozos de pan para recorrer el camino de regreso; pero no pudo encontrar ni uno: los pájaros se los habían comido. Tanto buscar y buscar se fueron alejando del claro, y por fin comprendieron que estaban perdidos del todo. Anduvieron y anduvieron hasta que llegaron a otro claro. ¿A que no sabéis que vieron allí? Pues una casita toda hecha de galletitas y caramelos. Los pobres chicos, que estaban muertos de hambre, corrieron a arrancar trozos de cerca y de persianas, pero en ese momento apareció una anciana.

Con una sonrisa muy amable los invitó a pasar y les ofreció una espléndida comida. Hansel y Gretel comieron hasta hartarse. Luego la viejecita les preparó la cama y los arropó cariñosamente. Pero esa anciana que parecía tan buena era una bruja que quería hacerlos trabajar. Gretel tenía que cocinar y hacer toda la limpieza. Para Hansel la bruja tenía otros planes: ¡quería que tirara de su carro! Pero el niño estaba demasiado flaco y debilucho para semejante tarea, así que decidió encerrarlo en una jaula hasta que engordara. ¡Gretel no podía escapar y dejar a su hermanito encerrado!

Entretanto, el niño recibía tanta comida que, aunque había pasado siempre mucha hambre, no podía terminar todo lo que le llevaba. Como la bruja no veía más allá de su nariz, cuando se acercaba a la jaula de Hansel le pedía que sacara un dedo para saber si estaba engordando. Hansel ya se había dado cuenta de que la mujer estaba casi ciega, así que todos los días le extendía un huesito de pollo. "Todavía estás muy flaco -decía entonces la vieja-. ¡Esperaré unos días más!". Por fin, cansada de aguardar a que Hansel engordara, decidió atarlo al carro de cualquier manera. Los niños comprendieron que había llegado el momento de escapar. Como era día de amasar pan, la bruja había ordenado a Gretel que calentara bien el horno. Pero la niña había oído en su casa que las brujas se convierten en polvo cuando aspiran humo de tilo, de modo que preparó un gran fuego con esa madera. "Yo nunca he calentado un horno -dijo entonces a la bruja-. ¿Por que no miras el fuego y me dices si está bien?". "¡Sal de ahí, pedazo de tonta! -chilló la mujer-. ¡Yo misma lo vigilaré!". Y abrió la puerta de hierro para mirar. En ese instante salió una bocanada de humo y la bruja se deshizo. Solo quedaron un puñado de polvo y un manojo de llaves. Gretel recogió las llaves y corrió a liberar a su hermanito. Antes de huir de la casa, los dos niños buscaron comida para el viaje. Pero, cual sería su sorpresa cuando encontraron montones de cofres con oro y piedras preciosas! Recogieron todo lo que pudieron y huyeron rápidamente.
Tras mucho andar llegaron a un enorme lago y se sentaron tristes junto al agua, mirando la otra orilla. ¡Estaba tan lejos! “¿Queréis que os cruce?”, preguntó de pronto una voz entre los juncos. Era un enorme cisne blanco, que en un santiamén los dejó en la otra orilla.

¿Y adivinen quien estaba cortando leña justamente en ese lugar? ¡El papá de los chicos! Sí, el papá que lloró de alegría al verlos sanos y salvos. Después de los abrazos y los besos, Hansel y Gretel le mostraron las riquezas que traían, y tras agradecer al cisne su oportuna ayuda, corrieron todos a reunirse

con la mamá.

FIN

link de contes per a dormir

Aquí tenim un altre link relacionat amb els contes infantils per a dormir.

http://cuentosparadormir.com/cuentos-clasicos/hansel-y-gretel-la-casita-de-chocolate

Presentació del Racó del Contacontes

Benvolguts i Benvolgudes a tots i totes al "RACÓ DEL CONTACONTES"

És un espai de blogg que hem dedicit crear per centrar-nos en el món dels contes infantils i arrel d'ells poder treballar asignatures com l'Educació Plàstica, l'Educació Músical o l'Educació Física.

Dir en la nostra presentación que som 7 noies de 1er de Magisteri Infantil de l'Universitat Ramón Llull i que estem obertes a qualsevol entrada o comentari que vulgueu fer de tot allò que publiquem.

Anirem actualitzant sovint i esperem les vostres opinions.

Fins aviat!

atentament: Rakel, Irene, Cristina, Miriam, Anna, Laura, Míryam.